¿Y aquexos son papers qu'una persona de formalitat puga desempenyar?
«O't curas tu, ò elles n'heuen la entrega: vès, tría.» M'ho vaig posar en aquestos dos punts. ¿Sí? Donchs, elles fòra;'l sacrifici, per mi sol; no vull que s'enugi cap persona per culpa meva. La medicina va ser forta, per axò: cura de moro. Me'n vaig anar a estudi de vespres, matriculat, ab lo document tan nèt com l'hagués pogut fer un notari. José Margarit y Bonjoch, tot en castellà per més forsa... Jo no la entenía al principi la
matrícula, però la duya. Que't ve un polisson y se t'encara:
— ¿De dónde viene usted á estas horas?
— De la escuela, mi general.
— A ver la cédula. —
Y li estench la mesa revuelta. Hi passa'l colze, se la posa a tres quarts de quinze dels ulls, y pensa: «fòra; l'has errada; aquest es dels grossos.»
Al principi, ¡que me'n van fer fer de planes de galets! fins los vaig
