jovent dels balls de pesseta l'entrada, dotze quartos a la segona part y tiros de revòlver y punyalades a l'exida, en havent acabat lo sarau.»
Tan fortes me les vaig endressar, que les llàgrimes m'espurnejavan. Trech la petaca, 'm poso'l càstich de quarto a la boca per desvanèxem, y sentía que la naturalesa se'm girava com una mitxa. «Pepet, m'has donat un sofoco que si s'ensopega a donàrmel cap persona, nada, tots nos perdíam. M'has maltractat casi be la honradesa y la conducta meva. Me has retret lo poble, y ploraría de gust pensant ab aquella barretina que va ser la derrera que la mare'm va comprar. Tens rahó, Josepet: era la recordansa del poble y de la mare, y jo no l'havía de despreciar. M'has enternit; vètho aquí. Y per que vegis lo meu tracte, vull ferte quedar ayrós per que no'ns tinguem de cridar may més a consulta jo ab mi mateix.»
