Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/236

algunes setmanes de rumiar la mostra, sapigut per quin cantó m'havía de fer frente, 'm vaig cridar a part, comparexent devant meu, com si fossim dos a la confidencia, fent lo prò y l'encontra baix lo següent tenor:
 «Josepet,—jo'm veya devant de mi mateix ab los ulls baxos y pensant,— d'aquí'n sortirà'l be ò'l mal de la teva joventut. Josepet, tu no ets cap criatura, tens prop de vintitrès anys, no dèus rès ni al rey ni al amo, y d'ensà qu'ets al món, gracies a Deu, te l'has sapiguda pescar d'una manera bastant lluhida, que no hi hà gota que dir per la crítica. Tu, desde petit, per desgracies qu'ara no ve a compte retreure, t'has governat les alegríes, t'has fet passar les tristeses, y si quando celis has menjat un plat de talls, has hagut de dirte bon profit tu mateix, y si'ls dejunis t'han fet badallar més de quatre vegades, també sol has espantat la gana fente creuetes a la boca, y finalment, tota la vida t'has hagut de donar lo bon día al axecarte y la bona nit y bona hora quan t'has ficat al llit.
 Fins aquí, cumplías la teva obliga-