vènen a ca'l adroguer de tan causadores d'alegría.
Los fadrins argenters, ben posats, axerits, ab sos vestits estretets, tallats al últim estil, com currutacos de fantasía y tirats ensenyorits, passavan despacientats per anar al obrador; y, com eran gent engrescada a l'òpera ab delit de cantar en foraster, retirava a fòra d'hora del Liceu, després s'empassavan lo primer quart de jornal del llit estant, y en tot lo dematí no tenían humor per cantar la Trompa intrèpita.
Nosaltres, donats a fer bulla, encara no'ls veyam venir, si fa ò no fa dues hores retrassats, los hi deyam totes les que sabíam, y com ells no ho sentían, vol dir que no n'agraviavam cap.
—Guaytèu lo senyor Llimalla,—deya un,—que depressa va per fer
tart a la feyna! Deu haver pres la xacolata ab una toma, ò ab secalls de
llesca de pà, per que tan dematí al Forn de Sant Jaume encara no han
enllestit la primera fornada.
—Jo'm penso,—deya un altre,—que no'n prenen fins a l'hora de dinar, que se la deuen fer servir crua per que té més sustancia.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/222
Aquesta pàgina ha estat revisada.
