fer sapiguer que'ns usurpan lo berenar dels recons, es dir, lo berenar y tots los àpats, que nosaltres berenem sempre a forsa de no dinar may.—
Lo tramvía que passava corrent lo tragué de sobte d'aquexes filosofíes, y cuydant més de la seva pell que de fer vaticinis, se posà en cobro, fugint de les rodes del cotxe que per etzar no li varen fer mal.
Un noyet, compadit del seu aspecte pobrissó y del perill qu'acabava de passar, li tirà mitx llonguet, que se li quedà arrapat a les dents, del mateix modo qu'una agulla de cusir s'arrapa a un ferro imantat.
—¡Pà blanch y tou!—va exclamar la pobra bestiola arrupida a una entrada ab los ulls plorosos sobre'l pà.—¿Ahont es lo noyet?—va dir dexant lo llonguet entre les potes y girant la vista enternida a un costat y altre.
—Serà un hèroe aqueix noy,—va dir després ab tò convensut y aplicant
