Aquesta pàgina ha estat validada.
Quín día més senyalat! Era l'únich del any, fòra lo dels Reys, que'm despertava molts cops abans de matinada y se'm feya pesat estar al llit aguardant que fos l'hora de llevarme. Ja sabía vestirme tot sol; y encara no penetrava la claror de l'auba per los porticons de la finestra, mitx ajustats, saltava del llitet y, posantme solzament les calses , corría a peus descalsos al quarto del pare per entregarli la dècima que m'havía fet fer lo mestre. Lo pare desde'l llit m'allargava la mà que jo li besava; prenía mon regalo, y després d'haverlo examinat, me'l feya llegir. La mare s'assentava en lo llit y tots dos
