Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/141

nedicció, y que'ls del tablado se'ls entenen lo mateix que fossin masons; acto contínuo les flautes s'ho emprenían pel seu compte embestint ab un seguit de refilets qu'allò semblava una pajarera de canaris y rossinyols contrapuntats. Amigo, allí era la nostra: dos ditets, no més, per agafar lo còs de la balladora; un de l'altra mà, qu'ella hi posava la seva que s'hi tenía com un pardal; y, tots alhora, comensavam a giravoltar, que tan aviat veyam l'orquesta allí com a l'altra banda. Los peus semblava que dibuxessin sobre la catifa'ls primors que'ns dictavan los músichs; les faldilles volejavan estufantse; y'ls colors se barrejavan, y aquell círcol gran format per altres circulets y aquella confusió de matisats bellugadissos, ò semblava un axàm de papallones, ò un vol d'aucells balladors, ò jo no tinch solta y no sé fer comparacions.
Cada vegada que penso ab aquell temps, m'entristexo... no ho puch remediar; me sembla que m'han robat una riquesa que may més la podré conseguir. Y son los anys que passan y fan posar reflexió. Si'l per-