molta planta: eram una pareja que de riu a riu ben segur que no se'n trobava d'altra que'ns passés la mà per la cara. Petita y morena, la Madroneta, ab uns ulls... (Parantse de sobte escoltant ab lo cap inclinat vers a l'arcoba.) — ¡Càlla, dòna, què sabs tu!... (Al públich.) ¡Vègin si n'eran de brillants los seus ulls! Una boca, (ab ènfassis) que un trist pensament no se li pot posar, per que no se li veurían los llavis; y un caminar menut, seguidet, tot posturero y escayent, que jo li deya: (Tirantse enrera com si la vegés passar, y fentli un gesto a lo curro.)—ja a saber, quan s'es promès se gastan unes parauletes afavoridores per encisarles;—que jo li deya: «Pàssa, bufona, més que bufona, que deus tenir amagat un garbell de sal y'n vull arreplegar quatre polsets de la que fas anar endoyna.» Y pel resum que n'he donat, vàgin, vàgin pensant si'n faría de patxoca! Jo, —no es per ferne fantasía,— però hi feya'l meu paper. Ab aquella serietat, ab les meves patilles—una per banda—que semblavan dos desitjos de pernil sencer, idèntiques, bessones, igualades a tall de navaja, que l'una no veya l'altra,
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/138
Aquesta pàgina ha estat revisada.
