Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/136

—que ni una palma d'anar a benehir. A les tres en punt ja tenía la carretel-la al peu de l'escaleta. ¡Xist!... no's pensin que fos un birlotxo de plassa de color de pega dolsa, ab aquells animals que sempre dormen esperant la tongada dels toros, y que tenen por de córrer per que s'entrebancan ells matexos com si tinguessin les potes desparionades. Era'l millor faeton de ca'l Fadrí; ab un xarol, que fins la claror s'hi enlluernava; ab un cotxero, que no's movía per rès de dalt del pescante; un baylet a la trasera vestit de lacayo ab una catracòlica fins a terra, que quan baxava per obrir la portella semblava que caminés agenollat. ¡Tant se val que no ho diga si'n sortían de miradors per les finestres quan ella pujava al cotxe! Y criatures per allí al voltant ¡si n'hi havía! no n'arreplega tantes lo nunci. Lo faeton nos portava al hort d'en Murlà, allí'l vell Caba hi feya un envelat que no hi havía més que mirar y quedarse ab un encarcarament de boca qu'un no sabía després com clòurela. A terra, catifa de panyo vert; pel sostre, tota una astro-