ab més afició qu'ell mateix, pera triar la que faría per casa, s'ho feya venir tan arreglat, qu'entre'l conèxer la promesa, festeig y casament, li ressortía just, per aquexos càlculs, que'l seu noy fora pare als vintiun anys, y ella y'l seu marit avis als quaranta y quaranta sis respectivament.
Mes, passà molt temps, y com aquell que va afegint puges a un capital que té près a logro, que al últim ve a consumirse, axís mateix veya perdre la seva joventut mimvantli any per any les ilusions, sentint arribar la vellesa sens tenir la ditxa de veure al seu fill acomodat. Y no era que'l Peret pequés de poch enamoradís, potser n'era massa, però estimava de lluny, per atracció, però una atracció singular, que l'apartava sempre del obgecte estimat en lloch d'acostarlhi.
En les grans festes anyals sobretot, era quan més sentían la soletat d'aquella ditxa qu'hagueran volgut escampar entre una familia nascuda allí, rodejada del amor dels avis,
