haver tingut ab la Verge — després
del reso — aquelles plahentes converses sense paraules, de mirades
dolsíssimes y migrat somrís, en les
que li confiava sos petits pesars, ses
alegríes, — que muntavan més que
aquests, — parlantli del amor dels
pares, duentli les quexes dels germanets, y envejosa encara ab la felicitat que la rodejava, cada día feya prometre a la Mare de Deu, — a
cambi de més oracions,—aument de
ditxa, y's despedía d'ella enviantli
ab sos dits rosats munts de besos,
alegra y satisfeta d'haverla obtinguda al mateix punt que l'havía demanada.
També per primera vegada sentí
remordiments y no s'atrevía a mirar
l'imatge. ¡Haverse olvidat dels seus
pares, y no haver dit rès dels pobres, ni haverse recordat dels seus germans, y pensar, en cambi,—entre
tots los que l'havían distingida ab sa
cortesanía ab graciosos obsequis, y
d'entre tots los que li havían ofert
lo bras per llensarse al ball, — recordarse d'un, d'un sol, del qui li havía donat aquell ram que's marcía desfullantse per moments, d'aquell
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/111
Aquesta pàgina ha estat validada.
