tots los malalts llevats: rès, una epidemia de salut. Vaig dir a la meva gafeta: «Lo rumbo serà de pendre xocolata al Passeig de Gracia, donar un vol per aquí fòra, y'ns dexarèm caure a les vuyt ò les nou a esmorzar a ca'l Estevet. A les sis del matí ja vull tenir lo melindro a la boca. No fassas tart.» Corrientes; tot va anar al peu de la lletra. Baxavam per la Rambla dels Estudis y ella'm diu: «Cómpram un pom de clavells.» Los hi concerto dels rojos, y la Rosetona se'n va posar dos aquí, en lo cientro del monyo: ¡semblavan dos incendis!... Passa un enderrerit de aliments, d'aquexos senyorots pinxos, pentinat ab pan y toros, que la debilitat ja'ls hi ve de criatures que no han pogut aguantar la dida per que no tenían esma de cloure'ls llavis per xuclar, y se'm mira a la Rosetona, però ab una fatxenda y un descaro, que no'm vaig poguer aguantar.
— Fàssi'l favor.
— ¿Què vol?
— Escólti quatre paraules.
— Lo fico a una entrada, li poso les mans al conducto mestre (senyalant lo coll.)
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat validada.
