pant aromes y jo donàntloshi senzills
refrescos? Ja no estich paralítica, ni
m'arrapo per lo rocàm transformada
en caramells. Ja no tinch forma ni
color, qu'axís vaig nàxer y axís me
he criat , lliure , atrafegada, llensant escuma de bones en bones, ò esquitxos si m'irritan, y'm veig altre cop hermosa, y lluhexo la claror, y
salto y'm treno fent ma vía, besant
molsa y criant plantes, y remorejo
música, que ni'ls aucells ne cantan
de més fina, ni tindrían trassa per
imitar.»
«Callèu, xiquetes, — los hi crida'l
llargarut xiprer,—que ningú com jo
ha vist tantes tristeses y desgracies
portades per l'Hivern: arrecerat en
aquesta tapia, ¡quantes me n'ha contades lo campanar qu'es l'únich ab
qui tinch converses! ¡si se n'han
passat d'hores balandrejant les campanes! ¡y còm m'esporuguía quan me
deya: ara aviso a Deu que li puja un
angelet! Y, venía l'enterrador, apartava la brossa, cavava la terra, gemegavan altra volta les campanes, y
