Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/99

havía fet molts exercicis dins de la pollera, se n'anava a casa la promesa ab totes les trasses d'un Tenorio retirat.
Allí, vora del braser, remenant lo caliu, fent sorgir estrelles d'entre les boyres de cendra, escoltant com la que li haguera sigut sogra s'acompanyava les cadencioses bacaynes ab vocalisacions fatigoses com del qui trenca'l sòn ab mala posició, ò per que s'es armonista de naturalesa, 's renovavan los coloquis amorosos que, encara que dits y tornats a dir, sempre parexían novensans y tendres y agradosos d'escoltar.
L'Angel, que no era massa seguit de paraules, pagava ab sospirs tot lo que quedava a deure en conversa. L'Inglesa, aquesta sí qu'estava cautivadora y ensinestrada y sabía dir les coses ab sa verdadera expressió. ¡Que be sabía jugar lo blanch y'l negre dels seus ulls, y ab quína picardía s'anava fent duenya de la seva voluntat! Les festetes y les donositats qu'exían d'aquella sucrera que tenia a la boca, ni may s'acabavan, ni may se repetían, y encara'n quedavan moltes per l'endemà.