que cercant lo llit quedà mort abans d'arribarhi; axís podría haver passat, y axís quedà establert, per tothom, qu'havia succehit.
L'endemà, a la matexa hora que solia anar a la feyna, va ser recullit en aquell carro pobríssim, que dona tanta pena de veure, que surt no més qu'a la matinada com pera amagar al món l'última y més repugnanta de ses miseries; y ab lo mateix gech ab la polsina del carbó, lo conduhiren per l'etern repòs, com si allí l'infelís tingués de conseguirlo
altra volta ab la suhor del seu front.
La justícia va vendre per pochs diners los recons de farfatalla que
tenía'l difunt. Ja feren be'ls vehins y les comares qu'ho varen adquirir,
en no cuydarse de les extranyeses de aquell sorrut, que bon pago y llarga
recompensa'ls hi va donar després de la seva mort. Entre les badomeríes pel drapayre, hi varen trobar alguna olla desnansada plena de xinxons y dobles de quatre que, després d'esmersarse en vestits nous, matalassos y traspuntins, moblament de calaxera y escaparata,'n sobraren encara per comprar accions
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/89
Aquesta pàgina ha estat revisada.