boratori d'un alquimista, y qu'en aquella atmòsfera tèrbola y romàtica s'hi respiressin encara vapors de gresols hont s'hi fonía la mixtior per trasmudar los metalls.
Per una rexa mesquina, oberta casi be ran del sostre, com per tenir cautiva l'obscuritat, hi penetrava esmortuhida ratxa de claror que no podía sumergirse en aquelles tenebres, y's veya una immensa paret de fàbrica antiga, feréstega, solitària, de pedres negroses y petites, ab les juntures encontrades resseguides de morter, sens altra obertura qu'un
gran finestral gòtich mitx tapiat.
Allà pels anys 1846 hi vivía un home d'aspecte misteriós, fesomía
indefinida ò confosa, qu'amagava sos trassos una barba trista y desigual, com la d'un convalescent, y un color si val dirne color a la polsina negra de carbó de pedra que li cobría la cara, y que li haguera donat una fatxa sinistre si no hagués estat la tristesa y suavitat del seu mirar.
Vestía d'aquexa manera penosament ridícola y extranya dels que
aprofitan roba d'altres; portava un
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/85
Aquesta pàgina ha estat revisada.
