caràcter massa prompte pera disputar, y jo so molt lògich.
— ¿Què diu ara? No la torni a dir més aquesta expressió, que si'm vol guanyar ab termes d'advocat, ja cal que s'hi apuntali, qu'estaré a la que salta y li respondré pel mateix tenor, que si vostè es lo qu'ha dit qu'era, un servidor també serà gramàtich y lacònich, si es menester; y vínga l'otrosí.
— Corrent, vostè'm despeja la qüestió: esto es; ¿per què suprimexen les quatre gotes de licor? diu vostè.
— Ah, ja, ja: ¿per què les regatejan?
— Dispènsi, senyor Domingo; vostè no se'n adona, y picant ab lo platet m'esquitxa a la camisa.
— Perdóni; si aquestes regueres qu'ara fan a les taules, no son més que caus de mullena; cada día m'hi taco les mànegues.
— A lo qu'estavam: vostè ha dit quatre; ¿y si jo li pregunto... si son més de quatre, si son vuyt ò setze ò mitja copa?
— Llavors no ho defenso.
— Tòquila, senyor Domingo; vos-
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/76
Aquesta pàgina ha estat revisada.
