— Prou que l'entench; vostè vol dir...
— Déxim explicar, ja ho diré'l que vull dir. Miri, al any trenta cinch...
— Ba, ba, ba, ¡que s'ho pren d'amunt! anèm al cas; ara som al any 83.
— Però, si no'm dexa discutir, ¿com vol que'm fassa entendre?
— Be, bueno, corrent, al any trenta cinch... ¡y què m'esplicarà vostè del any trenta cinch! Si jo li contaré tot lo que va passar.
— Està be, no cridi, no s'exalti. ¿No ho dich jo? Si vostè encara no sab a lo qu'anava. Però dexèmho córrer; anèm a buscar un'altra paritat. Jo'm recordo que quan varen abolir les pesses de sis...
— Jo també me'n recordo; ara vostè'm vol fer una relació del com y què y de quina manera. Fòra; anem al càs, ¿per què'ns tenen de regatejar quatre gotes de licor? aquest es lo pot de la confitura. Contésti; no vull sapiguer romansos, no s'embroqui ab histories dels anys passats.
— Senyor Domingo, vostè té un
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/75
Aquesta pàgina ha estat revisada.
