pòsi sempre papers sota'l cargol per que no s'escampin... Vés, noy, ja t'he dit que no'n teníam.
— Oy qu'es un fet; avuy al día los daguers apenes treballan; si tot nos ho portan de Fransa...
— Ja ho pot tornar a dir... Si'm tinch d'estar gayre estona conversant desde la trapa, m'agafa basqueig desseguida. Però vé tan be axò de poguer estar aquí dalt, y tot passant baxar los ulls y veure qui hi hà a la botiga!
— Jo no li gosava a dir; tornèm a baix, per que ara, en comensant,
sembla que s'ho digan.
— ¿Y donchs, noy, què ha estat axò dels ulls?...
— No se l'enquieti si li fa cohissor, encara se l'enverinarà més.
— No'n fassi cas; una brossa, per petita que sía, sembla un embà. ¿Que fora argenter potser? Si es tirador d'or, deu ser una palleta de canutillo... ¡Y'l metall que desseguida crida verdet! ja li treurà desseguida'l
