com se dona importancia. Donchs, míri, pot contar y creure que'l meu espòs va rebre a aquest personatge ab los matexos pellingos ab qu'esmola ò treballa a la fornal, y varen parlar de coses molt sèries, y de persones molt nobles... ja pot picar tan alt com vulgui, que no crech que s'ho arribi a pensar. Donchs, lo meu marit, axís com lo veu, qu'ab un elàstich a les calses surt al carrer d'en Jaume I y alguna vegada s'ha escaygut a aturarse un cotxe y tot un general, que encara està plè de vida, dirli: Adiós, Minguet; y'l lacayo ab la gorra a la mà, dret al costat del meu senyor esperant ordes, mentres tots dos enrahonavan de les seves coses, del temps que perseguían la fàccia, etz...Donchs, lo meu marit, com li deya, aquell senyor volía que fos regidor en temps dels madurs, per que allavores convenían persones de formalitat per fer la contra als qu'estavan al candelero, y ell va dirli: «No senyor, no potser, Don...» etz., ja sab de quí parlo; «m'hi comprometería quan veuría una cosa fòra de lloch, algun manopolio, ò qu'a mi m'ho semblés; ò que diguessin mal de cap
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/58
Aquesta pàgina ha estat revisada.
