Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/57

dels grossos; no's pensi, té tracte de jutge, però no l'usa per qu'es prou senzill y apaysanat y vol que li diguin Vostè. Vaja, que després del general entra ell, y fins crech qu'en certes ceremonies li pot passar davant y l'altre's té de rosegar los punys. Donchs, aquest subgecte ha estat aquí casa en certa ocasió — a baix a la botiga, — que ni sisquera va volguer pujar aquí qu'ho tenim més ben endressat. Es un senyor de totes prendes; no fa escrafalls per tractar ab los artistes; lo meu home li enrahona ab la matexa franquesa qu'ara li parla una servidora, ab lo devantal de cuyro, la cara emmascarada, ab les calses plenes de solfes, que jo devegades li dich: si't posessis davant de un músich potser hi tocaria una sinfonía. Es qu'es axís; a vostè la fa riure, però jo m'hi consumexo. Aquell día be n'hi tirava d'indirectes, be estossegava y ejèm, ejèm; però ell, fent lo desentès, fins qu'al últim surto de la cuyna y li dich: «Don Francisco...» ¡Ay! be, sí, ja ho crech que s'ha pensat quí volía dir, però no m'està be'l divulgarho, per que vostè matexa podría dir: míra la tana