cert dubte; y'l mateix día que'ls hi van tirar la derrera amonestació, al
sortir el vespre de casa la promesa, li digué:
— Y allò d'aquell día, voldràs dirme encara que no va ser un petó?
— Quín día?
— Aquell que jo vaig vetllar; ¿sabs que vaig sortir corrent de l'escaleta?
— Ay, sí, sí... qu'ets ximplet! oy, sí que va ser un petó... haguesses parlat, t'hauría entès.
— Que't vols burlar de mi? vols veure com aquí mateix... es a dir
qu'en Carlets te va fer un petó? no ho deya jo!
— Tu, pochs modos, axò't pensavas de mi? Va esser un petó qu'ell
me va tirar ab los dos dits; ¿d'axò has fet tants escarafalls?
— Ay, gracies a Deu! — li digué en Magí, agafantli la mà; — m'has
llevat un pès d'aquí dins; déxam refer... si t'arriba a tocar!...
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/52
Aquesta pàgina ha estat revisada.
