entendre la pregunta d'en Magí, hi arrencà un plor ab un desfet de llàgrimes y sospirs, que ben prim se n'hi anà com no li va agafar un treball d'aquells que costan tant de retornar. La senyora Pepa, quan va
veure que'l primer día hi havían plors, ja estava a punt de despatxar
a n'en Magí, dientli que no s'acostés més a aquella casa. Mes, la Pepeta assegurà que no li havía dit rès de mal, y que plorava per que sí. La
mare cregué veure en aquesta reticencia qu'encara'l recort d'en Carlets la trastornava.
En Magí aquell vespre se'n va anar a casa completament tranquil
y ab lo cor més axamplat. «Si hagués estat un petó, (deya entre sí), no
hauría tingut aquell sentiment, pobra xicota, sent ignoscenta... està
clar. »
Per la vigília de la Concepció's casan; sa mare ja estava cansada de festejament, y com no han de fer molts gastos, per que tot lo parament de casa ja'l tenen, vol dir que ho han apressurat.
Vègin, en Magí encara tenía un
