Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/49

aquí a casa no hi manca may feyna y, ja sabs... — li diu lo senyor Janet acostàntseli a l'orella, parlantli molt baix; y després, al apartarse, li dona un copet a l'espatlla, dientli més alt:
— Entens, ara?
— Be, sí, senyor, ja son bons tractes, però...
— Què vols dir, que tens alguna repugnància? dexèmho córrer.
— No, no es axò.
— Donchs, pàrla clar; encara'm faràs dir los salms al inrevés.
— Es que jo ja m'hi voldría casar ab la Pepeta; però, ¿què vol que li diga? un hom a vegades...
— Vaja, cúyta!
— Nó, rès, home...
— Corrent, fòra; no m'agradan embuts. Tanca l'obrador y bàxa la clau.
— Nó, home, si vostè no'm vol entendre; sab de què tinch recansa? després no li sàpiga greu si li dich. Un día... la Pepeta y en Carlets...
— Sí! què dius ara? en arribant a baix la mato!
— No es per tant! però tinch por de que li va fer un petó...