Pochs díes després de la escena que s'acaba de relatar, se donavan los despatxos a n'en Carlets. Lo desengany havía estat tremendo, la seva falsetat evidenta. En Magí havía descobert que tots los diumenges anava a ballar ab una pulidora molt extremada al Prado. Y no va dir rès; mes, ab ses trasses y manyes va poguer lograr que la senyora Pepa, son marit y la filla anessin ab ell a veure una mica'l ball, y allí fou la catàstrofe. En Carlets no'n dexava ni un, sempre de brasset ab la pulidora; encara no paravan de ballar lo wals, ja's preparavan per l'americana, y després pels rigodons y'ls llanceros y la polka; acostats sempre, dientse secrets a la orella, mirantse ab afany, somriguent, suspirant, tutejantse... Pobra Pepeta! y ella ho veya, y si no'ls sentía, endevinava lo que's deyan. Aquelles mirades les entenía; aquells sospirs també'ls havía escoltat, y sabía lo que's volían dir aquelles mans apretades
