— Rès, home, rès; que la Pepeta mentrestant s'aficiona... y ¿vol que li diga clar? Donchs, no es per ell. —
Y'l dia que van tenir semblant conversa, lo senyor Janet quan va baxar a dinar mogué un escàndol a la seva dòna y a la seva filla, tractant a n'en Carlets d'escalfa-cadires y assegurant resoludament (per que en Magí li havía dit) que no's casaría may per qu'era un criatura que no més anava de plaga, y que'ls seus pares no'n sabían rès, ni ho voldrían encara qu'ho sapiguessen.
Les dònes se defensavan tan be com podían, sobretot la senyora
Pepa que no volía ésser contradita, y menos pel seu marit a qui estava
acostumada a governar y a no ferne may cabal.
Arribava'l vespre, y la senyora Pepa, que tota la tarde havía anat dient a la noya que volía tirar la cavallería damunt d'en Carlets, axís
qu'aquest entrava y'l veya tan cumplimentós y tan atent y que parlava ab tanta finesa, no gosava dirli rès, y les coses seguían del mateix terme, a
pesar de lo qu'havía dit y dels propòsits que tenía de ferli passar la porta.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/45
Aquesta pàgina ha estat revisada.
