Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/44

Però qui treballava ab més finesa era en Magí; ell, del seu teler estant, y ab certs tirats mofers, anava fent la guerra al seu rival.
Tenía amohinat al senyor Janet preguntantli a cada punt si la Pepeta era promesa, si tenía l'anell, ò volguent sapiguer ab molta ignocencia si's ficaria'l gendre a casa ò si anirían a viure a les hisendes; y tan insistía y tan sovint, que'l senyor Janet no sapiguent com exirsen, li va dir:
— Mira, Magí, no me'n parlis més d'aquest prometatge, que ja n'estich cremat. Elles l'han volgut, ab axò elles s'arreglaràn; tu ja sabs quines intencions tenía jo.
— ¡Y envièulo a passeig! que no ho veuen qu'es una criatura que no se pot casar?
— Be, bueno, cóntaho a la Pepa; ja sabs qu'a casa meva no governo. Vès, compònte.
— ¿Jo? ¿que's pensa qu'ho dich per mi? ¡cà! ¡qu'anem lluny d'osques!... No senyor; però, com tinch voluntat a la casa, me sab greu que aquest entabani a la gent de be.
— ¿Què vols dir?