día que no'l veya ja estava trista, de mal humor, y's posava a plorar en
cara no sentía a dir a sa mare que volia donar los despatxos ai seu pretendent.
Sobretot lo que tenía més irritada a la senyora Pepa, era la tafanería de les vehines que sempre li tiravan llamades ò, fent com si s'interessessin molt per la noya, l'encaparravan dientli que no's fiés del estudiant, que no més anava per fer broma, citant exemples d'altres noyes menestrales que també havían tingut relacions ab fills de bones cases y
que, al últim, després d'havèrleshi fet perdre temps y tenirles entretingudes, tot s'havia tornat aygua poll.
Y la pobra dòna, volía y dolía; en Carlets era un partit que millor y ni tan bo no se'l podia esperansar ni la Pepeta ni cap noya del seu bras, y dexarlo córrer no més que per un dicho m'han dicho li sabía molt greu. Després, ella tenía experiencia de que l'enveja feya enrahonar molt, y «tal vegada, deya, les matexes que m'aconsellan que'l tregui de casa, el pendrían a mans besades per les seves filles.»
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/43
Aquesta pàgina ha estat revisada.
