aquest Vilaseca, que deu serli oncle, 'l conexía. Y tant, en Vilaseca! si tots dos eram de la quarta! oh, prou es mort, per que fa un remat d'anys que no'l veig. Si abans tot sovint lo veya...
— Càlla, poca solta; talment sembla que t'hagis begut l'enteniment. Lo mateix haguera sigut si en Carlets hagués estat aquí; ja li haurías parlat dels de la brusa. Oh, y'l poch senderi que tens.
— ¿Be, qu'es cap deshonra?
— Càlla, càlla, que com te sento dir aquestes ximpleríes, si't podía fondre d'una mirada. ..Vès, un jove que, si ho anessem a afinar, potser té noblesa; parlarli de gent tan ordinaria.
— Be, be, acabèm les rahons; déxam la ganiveta que l'encetarèm.
Té, noya; aquest, per la mestressa; Magí,'l cap viu, prèn, prèn, qu'axò
se fon a la boca.
— Gracies, — digué en Magí ab veu baxa; — no acostumo.
— Té, pampana, jo tampoch acostumo; ara qu'acabem lo dinar, vindràs ab cumpliments...
— No puch, que'm faría mal de caxal.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/41
Aquesta pàgina ha estat revisada.
