— Es en Carlets! —
Y s'alsaren per anar a obrir.
Lo senyor Janet també va fer una suspensió, dexant de menjar y, dirigintse a n'en Magí, va dirli:
— Què tal? vès què't deya jo; ha errat l'hora; vàlga qu'encara hi hà vianda, ò sinó, quedavam com uns cavallers. —
En Magí, afectant una calma que no tenía, va fer un moviment ab lo cap y's posà a donar copets al got ab lo cantell del gavinet.
— Míri, pare, què'ns envia en Carlets, — digué la noya entrant ab un ramillete de pa de pessich ensucrat qu'al cap de munt hi havía un
Sant Joan ab lo bè al costat. Diu que no ha pogut venir per que li ha
sortit una ocupació.
— Vamos, noya, — contestà son pare, — se coneix qu'aquest minyó
no's tracta ab perdularis. Veus? axò es una francesilla que pel cas vol
venir a dir: enténme. Desseguida's coneix lo tarannar de la gent; ja faría
una posta qu'aquest minyó no es un qualsevol. Pepa,'t torno la rahó; no'l
conech , però ja't dich que no vas errada; es una persona de prudència.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/38
Aquesta pàgina ha estat revisada.