cuyna al menjador, esperant ab més ansia qu'elles al ditxós promès.
La noya, desde'l balcó guaytant amunt y avall, y cada quart que sentía tocar li semblava una punxada que li penetrés al cor fentli espurnar llàgrimes dels ulls.
En Magí, ja estava cansat d'anar ab lo cap alt mirant los quadros del menjador y de la saleta, y, com no més havía près xacolata, tenia un cori-mori que li feya fer uns badalls que talment semblava que s'entretingués fent ganyotes a les figures de les estampes.
Y regnava un mal humor y unes poques ganes d'enrahonar, que contrastavan ab l'alegria del dematí. La senyora Pepa no deya rès, però's
veya que la professó li anava per dins. Parexía com si esperés que'l seu marit obrís la boca, per desfogarse ab ell y maltractarlo de qualsevol manera. Però'l senyor Janet, qu'ab tants anys de viure plegats ja li conexía'l geni, callava, y tot lo més que feya era tocar l'ase de tant
en tant, ficantse desseguida dintre la cuyna, com aquell que's posa a sopluig.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/34
Aquesta pàgina ha estat revisada.
