gran satisfacció. Tot lo dematí'l passaren ab gran alegría rebent les visites d'algunes parentes que venían a donar los bons díes al senyor Janet, y a qui la seva senyora, plena d'un orgull que s'esforsava en dissimular, les hi feya sapiguer lo prometatge de sa filla, retrayent les belles qualitats, cabals y guapesa del presuntiu gendre.
Y al bo de la conversa sentían trucar a la porta; mare y filla's miravan ab intencionada expressió y totes dues s'alsavan per anar a rebre
al desitjat promès. Però, desgraciadament, sempre s'equivocavan: un cop, eran los seus fillols; després, trucà un que s'havía errat de pis; y
derrerament van ser los cegos, que felicitavan al amo tocant americanes.
Ja eran dos quarts de tres de la tarde, y en Carlets encara no comparexía. La taula estava parada desde la una. Lo senyor Janet frisava,
y per dos cops ja havía estat a punt de fer tirar los macarrons a l'olla;
mes la senyora Pepa s'hi havía oposat, y'l pobre home que no gosava
disgustarla, cedía y's passejava de la
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/33
Aquesta pàgina ha estat revisada.
