— Díguin tantes com vulgui, que tant a vostè com a la Pepeta may me canso de sentirles.
— Es qu'es molt serio lo que li vull dir: m'enten? Sí, senyor: ò vostè's compromet y fa venir los seus pares, ò la noya no vull que baxi
més. Ja li vaig dir lo primer día: el que la pretengui ja sab lo que té de fer; qu'axò de cansonejar y fer l'estaquirot a la porta no fa per casa meva. —
Y en Carlets, que sabía que'ls seus pares no vindrían may ab aquest obgecte,'s va comprometre treyent per fiador lo carinyo que tenía a la
noya, demanant permís per entrar a la casa, y aconsellant que prenguessen paciència, qu'axís que la cullita del oli hagués terminat, baxaría sa
mare, y que tot s'arreglaría a gust dels pares y a gust seu.
Tan satisfeta quedà la senyora Pepa de les seguritats que li donà en Carlets, que ja's veya la noya promesa ab lo fill d'un hisendat y, volguent obsequiarlo,'l convidà a dinar pel día de Sant Joan.
De consegüent, per la Pepeta y per sa mare aquella diada era de
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/32
Aquesta pàgina ha estat revisada.
