— Té, aquí'l tens, — va dir la senyora Pepa; — quín modo de convidar!
— Aquest ja es de casa, eh noy? —
En Magí, lligantse al derrera les betes del devantal que li feya fer una fatxa bastant rara, somrigué buscant ab la vista a la Pepeta, com per assegurarse de si confirmava lo dit pel seu pare.
Y'l pobre Magí anava d'una banda a l'altra fent lo que li deya son
amo, molt embrassat ab lo devantal que casi be no'l dexava caminar, buscant exir de la cuyna pera dir alguna coseta a la noya; mes, encara no lograva entaular conversa, no podía continuarla, ja per que ella li feya'l desentès, ò per que'l senyor Janet demanava alguna cosa. Y tot lo dematí'l passà encongit, semblant un mamarratxo, sens lograr fer la declaració que tenia pensada.
En Carlets era un jove esparpillat; per enamorar les noyes y engrescarles era un elet dels que no'n corrían
