Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/289

com la teva; y'l meu fill se n'ha enamorat. Vèt aquí'l que hi hà.
— ¡La meva Maneleta, Deu me valga! Te basto a dir que si per algú estich be al món es per ella. ¡La meva filla! es lo sol de casa nostra; en senthi ella, no hi manca may ni claror ni alegría! No la puch alabar per que so'l seu pare... Verdura, sempre t'he respectat y't tinch per un home de be: m'has alabat la noya y has dit allò que'm dona més gust de sentir, que jo no podria dirho per que foran paraules mal posades en la meva boca. M'has fet una demanda, que ja ho sabs tu lo que'm demanas: més que la meva pobresa, més que tot lo qu'he guanyat en tota la vida treballant com un negre. Me demanas l'alegría meva; vès si no es pitjor que anar a captar.
— Corrent, home, si tan greu t'ha de sapiguer...
— Càlla, Verdura, que si un marquès me ve ab aquesta embaxada, li haguera dit: ¿y què s'ha cregut vostè?... Tu, sé qu'ets un home de be, y ja m'has guanyat lo cor ab una paraula; has dit qu'estimavas ma filla.