Aquesta pàgina ha estat validada.
— ¡Munda, Munda!... ¡Senyora Munda!... Me sab greu despertarla y trencarli'l primer sòn, qu'es lo que satisfà més al còs de la persona.
Tant se val, ja l'afegirà... Ey, jova, mestressa, ¿vol escoltar quatre paraules? Vaja, dòna, dexóndat d'un cop. ¿Quants dits hi hà aquí?
— Deus pensar que no t'he sentit. Quínes hores de tornar! m'has fet
estar ab una ànsia! fins ara no havía pogut aclucar los ulls.
— Y ben aclucats que'ls tenías, noya; ja pots dir que si't costa de
clòurels, un cop posada t'hi regalas y'n fas feyna, que t'adorms com lo
guix.
