Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/28

Aquesta pàgina ha estat revisada.

y un cop m'haurà sentit, tal vegada l'enternexi, y qui sab si se li distreurà aquest encegament que's veu que té.
L'endemà de bon matí, bo y mudat, se'n anà a donar los bons dies al seu amo. Lo senyor Janet trafiquejava per la cuyna preparant lo dinar. La Pepeta no li va fer cap mal paper, sinó que li dirigí una pregunta al vèurel , que a n'ell no li agradà gayre.
— 0la, Magí; — li va dir, — que vas maco, alsa amigo! quan la teva promesa't vegi! —
Y'l pobre minyó, al sentir que li parlava de la promesa, no sapigué com respondre, y ab uns ulls entre esverats y enternits se mirava a la noya, volent donarli a entendre que sols ella era l'enamorada del seu cor. Però la Pepeta's girà d'esquena per arreglar alguna cosa, y aquella mirada que tanta feyna havía de fer, se quedà perduda y esgarriada, topantli al clatell en compte de produhir l'efecte anant de fit a fit als ulls als quals ell la destinava.
Després tragueren xacolata ab melindros, y mare y filla'l convidaren