hi tenían la privativa'ls xatos sobre'ls de nas ben format, be qu'en
recompensa s'emmascaravan tots los planos que tenían a nivell d'aquella
part de la fesomía. La sòrt de trencar l'olla també era molt distreta,
tant , qu'a vegades queya alguna garrotada fòra de lloch y malmetía'l
cap d'algun ignocent qu'estava ben segur qu'encara que li tornessin a
badar no n'exiría cap pessa de dos.
La del plat de cendra era diversió una mica bàrbara, de modo que
moltes mares no hi dexavan concórrer als seus noys; y se'n gaudía algun
ganapia que, acostantse al plat ab una inflor de galtes, dessarrollava tal
buf que ni'l llevant que sol fer derrera la Catedral.
Venía després la corrida de sachs, y era cosa de veure als xicots ficats allí dins fent saltirons y tantines quan ensopegavan, no logrant valerse dels brassos per reparar la cayguda, y de quína manera tan seguida
se n'anavan per terra, y ab la vivor que s'axecavan per que'l de derrera
no'ls guanyés per mà.
Y no's cregui ningú qu'aquexes sorts se fessin ordenadament; allí
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/273
Aquesta pàgina ha estat revisada.
