que fossen d'or massís; de modo que sempre anava per més, y en la capella tan amo n'era ell com lo Sant Cristòfol.
La diada del Sant, tots los anys solía solemnisarse ab variades diversions. La capella's trasformava: un dosser blanch ab fulles de llorer escampades s'extenía pels costats del ninxo, y un pabelló carmesí ab serrells d'or coronava l'imatge; un arch fet ab canyes verdes li servía de portalada, y a terra, de catifa, un escampall olorós y senzill de murtra y espígol ab brotets de romaní.
Axò no hi mancava may ¡què havía de mancar! si parexía que'l Sant
Cristòfol y'l bon Jesuset estimavan tant aquell present de silvestres olors, qu'any per any, en lo vehinat, s'hi conexía l'aument de ventura, de pau, y de bon viure qu'en pach de tanta devoció'ls hi aconseguia'l seu tutelar. Resultava ademés qu'en la festa, si un any la encesa sobrepujava a la del anterior ò'l rosari's cantava ab acompanyament de fagot y violins
