Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/268

sa, acostumada, com se sol dir, a tirarsho tot a l'esquena, guiats per la reflexió filosòfica de que qui ha fet avuy farà demà.
Podrían constar en les apoqués de les cases los noms dels propietaris del vehinat, com es segur qu'hi constavan: però'l verdader amo del barri (escepció feta de drets legals, càrregues, censos y lloguers) era'l senyor Ignasi Roca , més conegut per lo Sastret. Ell se cuydava de la Capella de Sant Cristòfol establerta dessota la volta del carrer; ell recullía les caritats dels devots y'n disposava segons millor li esqueya: un any, per la festa, lo rosari era ab música; l'altre, ab veus soles; lo de més enllà, ab música y veus y una encesa, que tot resant la gent se cuydava enlluhernarse. La capella may la tenia al seu gust: tan aviat mudava les cortinetes de ruans per altres de damàs, com baratava'ls jòchs de palmatories daurades ab colradura per uns candeleros de llautó. Quan va poguer sustituhir les corones de llauna de Sant Cristòfol y del Ninyo per unes de plata, llavors haguera volgut cambiarles per altres