Aquesta pàgina ha estat revisada.
L'arch d'en Mirambell havía sigut sempre un dels carrers més tranquils de Barcelona. Rònech, estret, sense pretensions y de poca passada, parexía com si ja estigués content del lloch modestíssim que desde sigles ocupava en la Ciutat, aconortantse de la seva sort, ab la que tenía un sossego y quietut relativa que podrían haver estat complertes si'ls carreters qu'hi trafiquejavan no haguessen tingut certes costums massa baladreres en los seus tractes ab los animals.
Lo vehinat qu'anys enllà hi habitava, era axís, del bon tumtum;
compost d'una classe de gent felis-
