mon cap d'erissó'ls cabells s'exían una mica de la mida, lo perruquer
los arranava sense pietat, y eran inútils mos prechs y'ls meus suspirs en và: tenia que donar un penós adeussiau als rissos y als tirabuxons, veyentlos caure esmicolats damunt la tela blanca que'm cubría les espat-
lles, abans de que haguessen pogut tenir prou llargària per pendre contorn.
Però, aquella vegada, per anar a la professó, vaig lograr clemencia per los meus pobres cabells. ¡Ab quína alegría observava'ls progressos de sa crexensa, y còm hi somniava! Ja no'm fou repulsiu l'estrenya-caps.
A forsa de mullarlos, lograva dominar sa rebeldía, y ab afanys y una solicitut, quals procediments foran llarchs d'explicar, amagantme de
tothom per córrer a posarme davant lo mirall, y a copia d'aygua y pinta
y perfidia, vaig lograr descubrirme la clenxa. Ja vaig ser felís; per que,
de debò,'m creya que no n'hi tenía. Mes ay! cinch minuts després d'estar
