molt, tement lo que diría en Carlets lo día qu'entrés a la casa y la trobés com un malecon.
Lo senyor Janet estava un poch amohinat; pel día del seu Sant s'havía convidat a dinar al jove qu'estava en relacions ab la seva filla, y axò li esbullava'ls càlculs que tenia fets respecte del marit que donaria a la Pepeta.
La seva dòna y la noya no'l dexavan ni respirar quan ell volía fer alguna insinuació molt tímida respecte al seu protegit, qu'era un fadrí del obrador, que'l tenia de criatura y li semblava qu'era l'únich prou
capàs per fer anar los dos telers, avuy per demà qu'ell acluqués los
ulls.
En Magí, que axí's deya'l minyó, també estava tristot y capficat veyent que la Pepeta li feya'l serio; es a dir, pitjor qu'axò, per que ni se'l mirava ni feya cabal d'ell, al revés d'abans, que li contestava ab bona cara y un mitx-riure plè de prometenses a qualsevulla pregunta que
li fes.
A pesar de qu'aquest jove no era dels més axerits, tenía l'instint que
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/26
Aquesta pàgina ha estat revisada.