— Es que'm doldría la llengua si no pogués dir aquexes frioleres, per que t'estimo.
— ¡Trapacer!
— ¡Melindrosa! D'un cop de vista't voldría candir com una confitura!... —
S'havían conegut abans d'aquexa marfuga qu'havem passat; per Sant Antoni, en la Rambla de les Flors, a la taula de la Munda. La senyora María concertava una corona gran d'aquexes que voltan tota la capella;
regatejava per poca cosa y la va dexar. Allavors en Quimet, que feya el sonso per allí, s'acosta a la parada, concerta l'adorno, li acomoda'l preu, paga, y se'n anava, quan torna ella y diu a la Munda:
— Dóngui, dóngui, regatona; per qu'es tart y no vull rodar.
— Té que perdonar, donya Marieta, aquest senyor l'ha comprada.
— Sí que'm sab greu.
— No n'hi té de sapiguer, senyora; està a la seva disposició. —
Y entre molts cumpliments y gra-
