Aquesta pàgina ha estat revisada.
«Adeu, Oriol.» ¡Escapuló de cel!... ¡Jo n'hi deya unes!...¡què! a quarts
de dues encara festejavam. Quan me n'anava, li descarregava tot lo raig de llum del fanal, y parexía un serafí ab claror de glòria!
Y per ella seguexo fent de sereno, tan aborrit que tinch l'empleyo que fins me lleva la sòn y'm desvetlla de día. Per ella, per que no li manqui rès, ara qu'havem perdut les glories de la joventut y que no ix a la finestra per dirme: «¡Adeu, Oriol!»
