tot. ¡Quín home!—continuà dient, mirant a n'en Carlets;—en sent l'hora d'aquexa no s'enten de romansos; vol la vianda a taula. Me'n vaig, qu'ara penso que deu voler amanir l'ensiam y en lo cetrill no hi hà ni una gota d'oli. Pàssiho be, pàssiho be.—
Y al acte d'anar a pujar l'escala's tombà per preguntar a n'en Carlets:
—Còm ha dit que se'n deya d'allò que vostè estudía?
—Enginyer.
—Ingi?... corren una mena de noms més extranys, que costa molt de tombarhi la llengua;...nó, per que si ell m'ho preguntava... Ba, ja'm faré entendre si no'm ve la especie.
—Dóngui recados a la Pepeta, sent?—li digué en Carlets.
Y en lloch de tornarli la contesta, sentí com la senyora Pepa tot pujant l'escala se les havía ab lo seu marit qui, al últim, pareix que's determinà a axecarse de taula y baxar a buscar la seva dòna.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/22
Aquesta pàgina ha estat validada.
