mateix encara que restem callats. La experiencia m'ha socorregut de
mica en mica y so sabedor de moltes coses. Sé un ombril que no hi manca la frescor; l'aygua hi devalla gota a gota; l'oreig hi arriba ab humitats de rosada, que les arreplega traspuantse entre mitx del fullam; l'eura s'hi entortolliga ab prou enginy y dexa la claror a fòra... Allí passarèm la tongada calitjosa; ¡oydà! no serèm nosaltres los més desvalguts. Los créxems vorejan un manso regueró, la falsía enrama la boca de la mina;
a dins, en l'aygua enclotada, clara com un cel, axís que tenim set, una
altra boca s'acosta a la nostra boca y sembla que'ns vulga ajudar a beure. A les hores més xafogoses, s'hi sent un remoreig més suau que'l brunzir de les abelles: una bellugadissa de migrats insectes d'ales fines com la claror, formiguejan, pujan y baxan, van y venen, volan y ballan vora de l'aygua engrescats ab aquella fresca tan delitosa.
Allí, en aquella dotada atapahida de verdor, nos serà més dols parlar de vosaltres, y en tan plahenta quietut potser us aconseguexin les
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/217
Aquesta pàgina ha estat revisada.
