Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/216

llum, les coses tenen mudansa: may han fallat les meves dites. La fosca no vetlla tant, y la claror es més avinenta y brilladora; sento en l'oreig passadís, certes flayres d'orenga, de farigola y les més fines de violetes, que'm senyalan que per aquells indrets les estepes trauen flor, los bruchs mostran ses tulipes emporprades, y que'ls lluers, los pinsans y les caderneres ja han baxat de montanya y ensejan sos primers refilets saltant del bosch a les oliveres, anant y venint ab lo tràfech de cercar parella, quedar concerts y enamorats alhora, y enquibir lo niu pels xiquetets que sobrevinguin, en lloch ben errador per sostraures d'uns bechs corvats, que passan milans per tot arreu y no dexan prosperar cap nissaga.
¡Tindrèu de marxar!... Sento uns bells recorts, fills meus, que m'avivan la voluntat d'acompanyarvos; mes, lesforses no hi son compartidores! Anèuhi sols, què les bonanses de la joventut no's gustan dues vegades. Marxeu; jo'm quedaré ab la jayeta, y anyorantvos parlarèm sempre de vosaltres y hi pensarèm axís