que tens ordre de ficarlos tots dotze altre cop al armari, que me'n vaig de frente a ca'l Magre que me'n fassi un de nou.» «¿Que t'has vengut l'enteniment?»«Nada menos. A la meva persona no s'hi estilan rescalfats. S'estrena vestit ò no se'n estrena. No'n surten d'arnes per anar als Tres Toms.» ¿Estan al cas, cavallers? tinch lo gasto fet, y jo no llenso les pessetes per ficar un altre trajo al armari.
— ¿Quí es aquest senyor, que s'axeca tothom?
— Lo Comissionat; ¿còm t'ho explicaré? es un daxonses d'aquell diari que té un'aranya marcada.
— Be, vaja, un'especie de celador, d'aquells que fan obrir l'ull a les Autoritats contàntloshi en lo diari si'ls carreters empessonan, si'ls tramvíes fan desgracies ò'ls cotxeros se barallan . . . Entesos, ja sé qui es aquest subgecte.
— Don Xavier, sègui, sègui aquí a la Presidencia; fàssi'l favor de dir un discurs als companys sobre la co-
