Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/204

baix, de Madrid, un xarco de ranas com deya Zurbano. En quant al interior, tinch pareja de tota la vida: Sant Antoni Abat. Quan me'l miro ab aquella barba, dich entre mi: vaja que fas tropa, Anton; ets lo Sant més curro del cel; encara que la companyía que portas no siga gayre lluhida, tu sol l'alabas y li donas mèrit. Per que'm penso qu'es un tocino curiós, que menja ab cullera y forquilla y no deu fer poti-poti com los altres ab aquell morro foradat que quan l'alsan sembla qu'apuntin ab una escopeta de dos canons.
— Xaranda , prenèu l'aygua de lluny, y d'aquest terme no acabarem may.
— ¿Y que s'afigura'l President que me sofoco encara que riguin? Tinch la paraula y no me la quita ningú, ni en que fassin la Constitució nova. Ey, salvo error. Si la Presidència'm diu que calli, jo desseguida, bacallà que som quaresma: com si publiquessin la lley marcial.
Al demés , tenim de respectar Sant Antoni per que entre any lo cansem massa. Lo qui més y'l qui menos, si haguessin de passar comp-